Blog de Marc Gavaldà
L´anticicló com a detonant de la insalubre contaminació atmosfèrica
Un tupit vel gris cobria el cel de Barcelona i altres ciutats aquest febrer, durant dues setmanes d´anticicló. La “calma xixa” provocà una acumulació alarmant d´òxids de nitrògen i partícules contaminants. Aquesta estampa, que no és excepcional perque es repeteix cada hivern, reflexa un problema de fons: pels carrers de Barcelona circulen 6.000 cotxes per kilòmetre quadrat – tres vegades més que Madrid i sis vegades més que Amsterdam – escupint un còctel de fums letals per a la salut. Potser perquè encara els tractaments de les afeccions cardio-vasculars no són contemplades al preu dels automòbils i les administracions presumeixen la seva incapacitat de posar fre a la contaminació. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí xifra en 16.000 les morts anuals prematures a causa de malalties respiratòries accentuades per la contaminació atmosfèrica.
L´anticicló Puig
Així anomenaren alguns mitjans el fenòmen climàtic que ajornà la decisió de suprimir la limitació de velocitat a 80 Km/h coincidint amb la sobrepassada concentració de contaminants a l´aire, per damunt dels límits dictats per la Unió Europea. Quan va arribar el vent, aquest s´endugué, sota les ordres del nou conseller d´Interior Felip Puig, la limitació de velocitat. Una mesura que, malgrat insuficient, havia demostrat relativa eficàcia per reduir la contaminació a l´Àrea Metropolitana.
La possibilitat d´apretar a fons l´accelerador, aplaudida per alguns, facilita si més no, arribar abans al proper embús o encara millor, a les urgències de l´hospital per ingressar com una víctima més dels efectes de respirar l´ozó, les partícules i els òxids que alliberen els cotxes.
A l’estiu, el problema de Barcelona són els episodis de recirculació. Al matí arriba l’aire de la marinada, que bufa de mar a terra. Aquest aire puja per la ciutat i la Serra de Collserola fa de trampolí i ajuda a injectar aquest aire, que ha recollit la contaminació de la ciutat, a certa alçada. El vent del nord-oest, que a Barcelona bufa quan domina l’anticicló de les Açores, torna a enviar aquest aire de baixada cap al mar. Per tant, l’aire que torna a entrar l’endemà per la marinada és el mateix del dia anterior, amb més concentració de contaminants.
Fums per un tub
En relació a l’actual episodi de contaminació atmosfèrica de Barcelona, Xavier Querol, sots-director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua, del CSIC, ho té clar: “A vegades sembla que la meteorologia en sigui la culpable,però la contaminació la causen, sobretot, els cotxes”. [1]
A Barcelona, el 19% dels trajectes es fan amb cotxe, i d´aquests un terç són cotxes dièsel, que si bé alliberen menys CO2 per kilòmetre recorregut, l´emissió de partícules i òxids nitrosos es dispara. Amb l´augment del preu del carburant, el 70% dels cotxes comprats l´any 2010 eren dièsel, i molts d´ells de gran cilindrada.
Siguin més o menys nous, subvencionats, etiquetats d´híbrids o ecològics, tots els cotxes de benzina i dièsel alliberen tones i més tones de contaminants, entre ells el mortal monòxid de carboni, l´escalfador global diòxi de carboni, els cancerígens hidrocarburs i metalls pesats, o els irritants òxids de sofre i nitrògen, aquests últims originants del metzinós a capes baixes Ozó.
L’ozó (03)és un oxidant potent que afecta el sistema respiratori. En el cas de Barcelona, sostenen els experts del CSIC, es produeix a partir dels òxids de nitrogen recombinats amb altres compostos, com ara els compostos orgànics dels boscos, i aquest còctel genera ozó a 50 o 100 quilòmetres de distància de la ciutat.
Els cotxes també són els responsables de la meitat de les partícules en suspensió de la ciutat. Les partícules de major tamany, poden venir, per exemple, del desgast per abrasió dels frens dels vehicles. Queden aturades al pulmó i no creen malalties, però n’agreugen les ja existents. En canvi, les partícules ultrafines, molt presents a les emissions dels cotxes dièsel, poden travessar els alvèols pulmonars i propiciar malalties cardiovasculars, donat que arriben a la sang.
Evitar el canvi a tot preu
La indústria del motor, gaudeix encara en aquest país – sota pretext que dóna feina – d´un estatus de favoritisme anacrònic. Amb un preu ascendent imparable dels hidrocarburs i un Estat a la voràgine de bancarrota, encara es subvenciona l´ampliació del parc motor. Els polítics, per altra banda, tracten d´engatussar-nos mesures correctores il.lusòries, com els “asfalts reductors de contaminació” o la nova onada de cotxes elèctrics, els quals, desplaçarien la contaminació urbana a les centrals tèrmiques de l´extra radi, aprofundint la injústicia ambiental i la colonització de les grans urbs de les comarques de camp, concebudes com espai on transferir nocivitats a baix preu polític.
Mesures més valentes com les aplicades a capitals europees com Berlín, Londres i Estocolm, on existeixen zones on el pas de vehicles està prohibit, aquí semblen encara llunyanes. Perquè la nostra classe política té un altre estil: promocionant salons de l´automòbil, les curses de Montmeló i marxar a la Cerdanya durant l´anticicló.
[1] http://www.recercaglobal.cat/ (11/02/2011) Entrevista de David Segarra a Xavier Querol.
http://enfocant.net/noticia/del-carburador-als-pulmons
